La Trompa de l’Elefant és un dels monòlits més característics de Montserrat. A les seves parets si han traçat línies que s’han convertit en grans clàssics de la història de Sant Benet: la Cerdà-Pokorski, l’Anglada-Guillamón, la Boy-Roca… Una altra clàssica que no pot faltar a la llista d’un bon montserratí és la GEDE, re-equipada pel…
La Pique Longue és una via que es divideix en dos parts: dues tirades inicials per un contrafort i cinc tirades més per l’agulla pròpiament dita. Generosament equipada, amb un V grau mantingut i rocam de bona qualitat. Amb aquestes característiques només ens queda fruir d’una escalada relaxada i les bones vistes sobre el Monestir…
La Mas-Guasch de l’Albarda és una via agosarada, vertical, mantinguda i d’una lògica aclaparadora; encerta el camí natural que és la pregona fissura del vessant est, resseguint-la de baix a dalt. Oberta l’any 61 del segle passat pels membres del GEDE Manel Guasch i Jaume Mas, partícips actius de primeres memorables que han acabat esdevenint…
L‘Òpera prima és una de les vies “clàssiques” de la cara est del Gorro Frigi. Totalment re-equipada amb parabolts per Guillem Arias, un dels seus aperturistes, ens ofereix una ascensió directa, mantinguda i sobre molt bona roca.
La Primavera Marciana té com a principal al·licient la superació del gran sostre de la Miranda del Pas del Príncep. Si a això li sumem un primer llarg vertical i “disfruton” en un entorn tranquil i amb roca de bona qualitat és molt difícil trobar una excusa per no tastar aquesta via.
La via ressenyada és una sencilla escalada unió de dos vies: la Bego-Kush, que arriba fins a la tercera reunió i va ser oberta l’any 1999 i la Miguel-Kush que va des de la r3 fins al cim de l’agulla. En total 240 metres d’escalada que no passen de IV+.
A la Miranda de Can Jorba trobem mitja dotzena de vies de dificultat baixa, encarades cap al sud-est, fet que ens assegura sol i bones temperatures a l’hivern. L’Andreví és una via de tall clàssic oberta pels germans Masó, lògica i amb roca prou acceptable. L’equipament, suficient, es pot completar amb algun tascó.
L‘avi trepador és una via que es travessa un seguit de plaques verticals de bona roca permetent-nos gaudir d’una escalada divertida i sense pretencions. L’itinerari està perfectament equipat amb espits, essent aquests més abundants a les parts més difícils. L’única pega és que no sigui més llarga, doncs se’ns fa curta. Escalada recomanable que es…
La Paret de la Codolosa forma un amfiteatre davant Collbató. En ella trobem força itineraris de dos o tres tirades de dificultat mitjana i amb bona roca en general. A l’extrem dret de la paret hi ha l’Alimera, una senzilla via de tres llargs, perfectament assegurada, ideal per tots aquells que comencin a fer de…
El Serrat de les Garrigoses es troba al extrem sud-est del macís de Montserrat. Es tracta d’una paret totalment encarada al sud, el que ens assegura sol tot el dia fent que sigui una zona ideal per l’hivern. La via Serra d’Or busca la manera d’arribar fins al cim del Serrat; trobarem fissura, plaques i…
La Miranda de Santa Magdalena és una paret cosida de vies, algunes encertades d’altres una mica dubtoses. D’entre totes, una de les clàssiques és la Canaleta de les Ninfes. Via que transcorre per l’evident canal que hi ha al mig de la paret. Originalment la via té tres tirades, però la última és recomanable no…
El Camí de l’Alsina té dues parts clarament diferenciades, per una banda estan els dos primers llargs, amb la roca força polida que fan que l’escalada es torni incòmoda i un pèl desagraïda. Per l’altra ens trobem la resta de la via, amb una línia molt maca, roca excel·lent i un dels V més disfrutons…
De entre les diferents opcions que tenim per pujar al cim de La Gorra Marinera, la via Sargantanes és una de les més llargues. De dificultat molt assequible i totalment equipada, haurem d’estar atents sobretot a no perdre la línia, doncs com a la majoria de monòlits de Gorros les vies es creuen i es…
L‘Ítacade la Saca Gran, via del tot recomanable: Bona roca, escalada variada, amb un inici en artificial que dóna pas a una escalada lliure amb passos de gran bellesa i certa exposició… I tot això en un entorn fantàstic com és la regió d’Agulles. La via resta totalment equipada amb parabolts, tot i que un…
De la Miranda el Pas del Príncep en destaca l’espectacular vista que ens trobem quan arribem al cim: Agulles al fons, Frares en primer terme i tota la Serra de les Saleres a l’altra banda. La via Blava és una variant d’entrada de la via Dori. Es tracta d’una escalada senzilla, que concentra les màximes…
L‘Agulla del Capdamunt es troba al nord-oest de la regió d’Agulles. La via que comentem és una variant del segon llarg de l’Aresta Brucs. Tot i els seus escassos 60 metres, aquesta via ens ofereix una ascensió ràpida i amb el seu al·licient.
La Magdalena Inferior és una agulla amb vies per les quatre bandes… Vies que molts cops es creuen i es trepitgen. La Rataplan, a la vesant nord és una via d’iniciació, sobre-equipada, ideal per perdre la por a fer de primer, però alhora, amb una línia molt maca i unes bones vistes sobre el Monestir…
Via totalment equipada que ens permet gaudir de la bona roca de la cara oest de La Pastereta. Ambient agradable, boniques dos primeres tirades, ombra al matí i sol a la tarda.
La Gorra Frígia és una de les Agulles més emblemàtiques de Montserrat i cita obligada per als bons montserratins. La primera gran ruta que es va obrir va ser la Haus-Estrems a l’any 45. De la ruta només en va quedar un article publicat a la revista del “Club Montañés Barcelonés”. La via de l’Adrià…
L‘Aresta Est de la Pastereta és una via senzilla sense cap dificultat tècnica ni cap compromís. Ideal per iniciar-se en via llarga, ens permet escalar als matins d’hivern amb un bon sol i a les tardes d’estiu amb ombra.
La GAM de la Portella Petita és un altre petit clàssic d’Agulles. Tot i que en lliure té un pas de 6a+, si la fem en artificial ens queda una via homogènia i recomanable per prendre contacte amb vies de tall clàssic montserratí.
L‘Agulla de l’Arbret queda a la part nord d’Agulles. Des del seu cim tenim una panoràmica immillorable de la regió. La via proposada ens permet fer una escalada senzilla i ben assegurada, ideal per iniciar-se en vies de més d’un llarg.